Paper de la psicopedagoga en el centre i dificultats en l'inserció laboral dels alumnes

La meva tutora treballa a l'escola Lexia dintre del PQPI d'Aux. en activitats d'oficina i en serveis administratius coordinant les actuacions relacionades amb l'atenció dels estudiants d'acord amb les directrius marcades per el Director.

Tutoritza individualment als alumnes, i els hi fa un seguiment dintre de les seves pràctiques i coordina les seves pràctiques. 

La tutora cerca les empreses, s'entrevista amb els responsables de l'empresa, tria als alumnes, marquen les activitats que l'alumne pot fer i afavoreix les accions d'empleabilitat dels alumnes.

A banda d'aquestes tasques també orienta laboralment als alumnes i les seves famílies valorant les seves característiques personals, familiars i socials i proporciona llistats de llocs on l'alumne pugui seguir estudiant altres PQPI (no poden repetir), derivar a CET (tallers protegits, centres especials de treball) o al Projecte AURA (cursos d'inserció laboral per a afectats de síndrome de Down, fan tres anys i el requisit és que siguin quoficient borderline amb certa autonomia.

Tant el PQPI d'Aux. en activitats d'oficina i serveis administratius com el PQPI en el que jo he fet les pràctiques, que és d'esports, que podem dir CIATE (de fet un CIATE es un curs d'iniciació als esports que no té perquè ser un PQPI, hi ha diversos CIATE a diferents poblacions), tenen una clara finalitat d'inserció laboral.

Les dificultats d'inserció laboral dels alumnes venen marcades per:

_la inclusió social de persones amb discapacitat, els pocs llocs de treball ofertats per les empreses per a aquestes persones.

_la competència que tenen en aquestes feines rutinaries amb persones més qualificades (avui en dia no es difícil veure persones amb una carrera o dos que estan fent feines de baixa qualificació esperant la transició a un altre lloc de treball millor).

_Hi ha persones que no tenen reconeguda una discapacitat, però que formen part de l'educació especial i no tenen plena autonomia i no presuposen cap benefici per a l'empresa en la seva contractació.

_La falta d'experiència.

per altra banda els alumnes d'educació especial presenten en ocasions:

_Dependència dels pares que decideixen en totes les accions de les seves vides.
_Excessiva superprotecció per part dels pares.
_Desmotivació.
_Desconeixement de les institucions com ara el que és el SOC, el que és una OTG.
_Falta d'autonomia en la realització de les tasques de cerca de feina.

En quant als alumnes del CIATE que no són d'educació especial les dificultats d'inserció laboral poden venir donades per:

_Desmotivació.
_Falta d'experiència.
_Desconeixement de les eines de recerca de feina.
_Dificultats per automotivar-se i seguir un objectiu en el temps.

Objectius planificació inicial

OBJECTIUS INCIALS DEL PRÀCTICUM I RESPECTE A MI:

_Prendre contacte amb el món de l’educació especial i escolar des de la perspectiva de la Psicopedagogia i l’Orientació Laboral.

_Assumir algunes funcions d’Orientadora Laboral i crear una planificació de tallers que permeti als alumnes lograr major autonomia i millorar les seves habilitats socials i de comunicació dintre la cerca de feina

OBJECTIUS INICIALS DEL PRÀCTICUM I RESPECTE ALS ALUMNES:

_Millorar les seves eines de recerca de feina.

_Assolir més autonomia en la cerca de feina.

_Desenvolupament de la Intel·ligència Emocional i autoestima.

_Coneixement del paper de les xarxes socials en la recerca de feina.

OBJECTIUS INICIALS DEL PRÀCTICUM I RESPECTE AL TUTOR DEL CIATE QUE ES QUI SOL·LICITA L’ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES:

_Establir un context col·laboratiu de treball que permeti la comunicació més enllà de la classe per a compartir coneixements i experiències.

_Proporcionar documentació que pugui ser d’utilitat en les seves tasques d’orientació laboral i d’inserció sociolaboral ja que està realitzant aquestes tasques sense cap mena de formació.

_Proporcionar documentació de Psicopedagogia i Psicologia que pugui servir per ampliar els seus coneixements per poder ajudar a determinats alumnes que necessiten adaptacions especials per a desenvolupar les tasques escolars dintre del que jo com alumne de Psicopedagogia pugui proporcionar-li.

Conclusions i perspectives respecte al Pràcticum II

Per al Pràcticum I, he triat la intervenció socioeducativa i comunitària entre altres coses perquè tenia com una espina clavada pendent de la carrera de Psicologia. Havia vist un Pràcticum que no vaig poder sol·licitar ( que potser no m'haguessin donat per nota) però que era en un centre de malalts mentals d'intervenció social, una de les especialitats de Psicologia que jo havia cursat que l'havia vist molt adient per a mi. Feien orientació laboral, ensenyaven com era la web del SOC de la Generalitat (jo havia atès trucades de SOC informació i SOC renovació com agent del 012 dintre de les tasques que he realitzat en la campanya i coneixo la web, les preguntes freqüents, Portal de Feina Activa) i m'havia agradat i jo treballava de matins i per horaris ni tant sols podia optar a fer-lo.

Ara he tingut l'oportunitat de realitzar un Pràcticum semblant en una escola d'educació especial, la LEXIA, però des de la perspectiva de ser Psicopedagoga ja no Psicòloga però amb ulls de Psicòloga Clínica i amb tot els coneixements que he anat assimilant de Psicòloga d'Empresa dintre dels diferents cursos que he anat fent, el propi Pràcticum I que vaig fer de Psicologia que es tractava de la variable: “Inseguretat Laboral" dintre les empreses i l'any i mig que porto a Twitter jugant a que sóc orientadora laboral encara que no hagi creat un negoci personal i en el que he entrat en contacte amb els materials i post de tots els orientadors laborals, persones vinculades al món dels recursos humans i selecció de personal i també escrivint els meus propis post dintre del meu blog d'Orientació Laboral i Psicopedagogia que he inclòs en aquest blog de pràctiques.

En el futur, quan tingui una mica més d'experiència, espero poder muntar el meu propi negoci propi que potser no serà només d'orientació laboral. Ara està tot molt "en el aire".

En el Pràcticum I principalment s'han tractat temes d'Educació per a la inserció social i Actualització laboral i professional i en el Pràcticum II m'agradaria obrir-me al context familiar, l'Educació Familiar encara que sigui des de un blog de recursos per a les mares, ja que treballo de tardes i els horaris són complicats de quadrar.

Les tasques que he realitzat són:

Tasques de recerca d'informació bé llegint llibres relacionats, bé parlant amb els diferents professionals que treballen al centre per poder contextualitzar i descriure el centre.

Tasques de fonamentació, que permeten un estudi teòric de les problemàtiques que es tracten dintre el centre, llegint bibliografia relacionada, formant-me en cursos de Tea Ediciones i de la Fundació CADAH, ja que em trobava que en l'escola d'educació especial hi havia persones amb diferents problemàtiques: autisme, TDAH, dislèxia i vaig pensar que també serien interessants per la meva promoció professional i m'ajudarien en la meva pròpia transició professional.

Tasques d'observació i anàlisis de processos d'intenció de la tutora en les diferents visites que he realitzat per veure-la i en les quals m'ha explicat la feina que fa, els recursos que utilitza, com són les classes.

Tasques de disseny, recerca i implementació: he dissenyat diversos tallers d'Orientació Laboral i Formació ocupacional que he anat impartint en el CIATE i apunts i exercicis relacionats, he creat material específic per a desenvolupar els tallers i una planificació de tallers relativa a l'educació per  a la inserció.

El meu Pràcticum crea un context no formal en el qual l'educació transcendeix a l'escola tal com diu la Dra. Elena Martín en el video recomanat per l'assignatura: Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica, però està dintre de l'escola LEXIA però en un context "informal" en una classe d'un Poliesportiu, no és l'escola pròpiament dita. Es complicat dir si és formal o informal però per a mi és informal per les funcions que he realitzat.

En el disseny de les meves intervencions dintre del Pràcticum I he seguit una orientació constructivista (Moreneo i Solé, 1996),  i he intentat establir un context de col·laboració entre professionals dintre del context no formal. El CIATE és com una empresa familiar, els professors treballen de forma col·laborat iva de forma natural i he volgut entrar en la seva dinàmica dintre de les meves possibilitats. Més d’una vegada m’he trobat que hi ha com una mena de xoc entre dos móns ben diferents i que no s’entén bé que vull fer o el que faig i que no m’explico massa bé en ocasions. En quant a lo laboral el món d’empresa és diferent, més educat, més traicioner depèn d’on estiguis, vaig entrar desconfiant al principi, però el món dels esportistes pot ser així però en general, el món de l’esport i el dels mestres en general, és més tolerant, més obert mentalment, i es valoren qualitats diferents.

Dintre del CIATE, hem anat compartint coneixements dintre la dinàmica d’interacció social, he mostrat interès per la feina i així se m’han anat explicant diferents coses sobre l’alumnat i he compartit amb el tutor1 del CIATE, que és la meva persona de referència allà, totes les coses que pensava que podrien servir-li en quant a classe, així com totes les idees que pensava que podien funcionar i ser bones per als alumnes i tota la informació que els alumnes m’anaven donant que creia que podia interessar-li perquè sé com és d’important, perquè jo he estat alumne també per al tutor el conèixer el que els hi passa als seus alumnes, pots ajudar al alumne que se t’obre i t’explica quines són les seves dificultats. No pots treballar amb algú que t’evita o se’t tanca. He tingut la sort de tenir aquesta persona dintre el CIATE amb mentalitat oberta i tolerant per a escoltar.

Respecte a les meves dificultats en el Pràcticum I, he tingut el fet de desconeixement al principi de què li passava a cada alumne, entres a finals de curs gairebé i no coneixes l’alumnat, la inexperiència (no tinc experiència com a tallerista ni com a mestre i no he sabut calibrar bé les temporitzacions de les activitats, el nivell de dificultat, desconeixia els interessos dels alumnes), la meva inseguretat pròpia de la meva timidesa.

En quant al Pràcticum II, al ja conèixer la dinàmica del CIATE i que és una mica caòtic en quant al nombre de projectes, canvi de dies, diferents activitats, m’he proposat de dur una agenda amb les activitats, per saber en cada moment que és el que es farà i aclarir una mica més la temporització de les meves classes, preparar el material durant l’estiu, no uns dies abans (ja que l’alumne nota que algunes classes estan mal preparades) i establir un sistema diferent d’intervenció.

El que he demanat ha estat en comptes d’anar dos dies per setmana fer dos dies però que un sigui, el que se m’ha dit des d’allà és que faci seminaris, cada setmana un de diferent en els quals tocaré diferents temes que no tenen perquè ser d’orientació laboral (encara que sí que els hi passaré diverses pel·lícules relacionades amb el món laboral) i en ocasions provarem altres tècniques per millorar l’autocontrol i l’atenció com la meditació (voldria que provessin una sessió de Mindfulness, una de Ioga Nidra, una meditació de OSHO, introduir meditacions de 10 minuts en alguna part del seminari senzilles o una visualització) que constituïssin nous recursos per a l’alumnat complementaris amb el món de l’esport i si poden aguantar-ho per maduresa i nivell d’atenció alguns documentals sobre TDAH i el Síndrome d’Asperger. L’altre dia pot servir per fer activitats de suport com ara el Taller del mòbil que fan a la Sedeta a Gràcia en el que els alumnes ensenyen als avis amb suport dels professors i per fer el seguiment i el diagnòstic d’empleabilitat d’alguns alumnes amb els quals tinc bona relació, que poden ser quatre o cinc i fer un informe de cadascun que entregaré al tutor de l’escola o treballar en el blog de recursos per a les mares, que pot ser també per als professors de recursos de TDAH, i Autisme en el qual també hi penjaré articles interessants i linkarà a diverses Webs d’interès per a obrir-me en el context família i acompanyament a les famílies.

Bibliografia, Webliografia

Coll, C.; Giné, C.; Martín, E. (2011). Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica. Acte de celebració dels 15 anys dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Barcelona, 19 de febrer. Extret de: http://www.youtube.com/watch?v=1wcmK7w9NSs

Badia, A; Mauri, T.(2006). Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d'educació no formal. A: A. Badia, T. Mauri i C. Moreneo (coords.) La pràctica psicopedagògica en educación no formal. Barcelona: FUOC.

Moreneo, C.; Solé, L. (Coord) (1999). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

Monereo, C. i Castelló, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal.

Rimbau, C.; Estivill, J. (2009). Mòdul 2 d' Intervenció Psicopedagògica i Inserció Social i Professional: Polítiques socials i d'ocupabilitat. Barcelona: UOC.

Pastor, M.S. ( 2004). Guía de las Empresas que Ofrecen Empleo 2004-2005. Madrid: Fundación Universidad y Empresa.
Curso de Técnico en Orientación Laboral (2012). Manual del alumno Vol. 2. Granada: Euroinnova Business School

Simon, P., Lucien, A. (1989). La relaciones interpersonales.Barcelona: Herder.

Lucien, A., Simon, P.(1991). Las relaciones interpersonales: manual del animador. Barcelona: Herder.

Alomar, E., Dalmau, M., Fontanet, A., García-Dié, M.T., Palau, R., Pró, M., et al. (2005). Educación y retraso mental: crónica de un proceso. Barcelona: Edebé. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna.

 

Brown, L.(1989). Criterios de Funcionalidad. Fundación Catalana Síndrome de Down.Barcelona: Ediciones Milan

Pease, A. (1981). El lenguaje del cuerpo, cómo leer el pensamiento de los otros a través de sus gestos. Barcelona: Ediciones Paidós.

Bou, J.F. (2003). Coaching per a docents, el desenvolupament de les habilitats a l'aula. Alacant: Editorial Club Universitari.

Bach, E., Forés, A. (2008). La asertividad para gente extraordinaria. Barcelona: Editorial Plataforma.

Ramos, D. (2012). Pequeño libro de la autoestima. Barcelona: Editorial Versos y Reversos.

Barreto, A. (2011). Cuentos y relatos para educar la inteligencia emocional. Madrid: Editorial CCS.

Poletti, R., Dobbs, B. (2010). Cuaderno de Ejercicios para Aumentar la Autoestima. Barcelona: Ediciones Terapias Verdes.

Alberto, R., Mesquita, R. (2009). Propuestas para mejorar la autoestima. Madrid: Editorial CCS.

Barreto, A. (2011). El aprendizaje emocional. Madrid: Editorial CCS.

http://www.teresabaro.com/2014/04/03/el-lenguaje-gestual-en-la-escuela

[consultat: 28/05/2014]

http://www.juntadeandalucia.es/educacion/portal/com/bin/Contenidos/PSE/orientacionyatenciondiversidad/orientacion/PublicacionesI/1164098580331_autoempleo.pdf
[consultat: 27/04/2014]

http://www.alumni.deusto.es/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fpdf&blobheadername1=Expires&blobheadername2=content-type&blobheadername3=MDT-Type&blobheadername4=Content-Disposition&blobheadervalue1=Thu%2C+10+Dec+2020+16%3A00%3A00+GMT&blobheadervalue2=application%2Fpdf&blobheadervalue3=abinary%3Bcharset%3DUTF-8&blobheadervalue4=inline%3Bfilename%3D%22Dossier+din%C3%A1micas+de+grupo.pdf%22&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1344349298669&ssbinary=true
[consultat: 1/05/2014]

http://w27.bcn.cat/porta22/images/es/6_Curriculum_ES_tcm24-3814.pdf
[consultat: 21/04/2014]

http://curriculum-entrevista-trabajo.com/
[consultat: 21/04/2014]

http://www.hacercurriculum.net/reglas-del-curriculum-vitae.htm
[consultat: 21/04/2014]

www.mejorartucv.com

[consultat: 21/04/2014]

http://blog.jobandtalent.com/descargar-plantilla-del-cv-en-ingles/
[consultat: 21/04/2014]

http://victorcandel.com/2013/11/24/incluir-en-el-curriculum-que-tienes-minusvalia/
[consultat: 21/04/2014]

Educació especial i aprenentatge significatiu

Segons Brown (1989), en el seu llibre “Criteris de Funcionalitat” de la Fundació Catalana Síndrome de Down que defineix així la dificultat per aprendre habilitats per alumnes amb discapacitat:

 “Un alumno sin discapacidades puede aprender una habilidad como resultado de lo que le enseñan en matemáticas, otra en lectura y una tercera en lengua. Entonces es capaz de sintetizar y aplicar estas habilidades diferentes a la hora de comprar en una tienda del barrio. Es raro que un alumno con discapacidades intelectuales importantes sea capaz de sintetizar habilidades aprendidas en tres contextos diferentes y aplicarlas de una forma práctica en un cuarto contexto. Esta dificultad hace necesaria que se le proporcione una educación directa en entornos y actividades que requieren una síntesis inherente. Dicho de otra manera, las numerosas habilidades sociales, matemáticas o de dinero, de lectura, de lenguaje, motrices, de seguridad vial y otras necesarias para ir a comprar, se han de enseñar comprando de verdad.

En resumen, imaginemos alguien capaz de aprender, pero no tanto como el 99% de sus compañeros de la misma edad cronológica, que necesita más tiempo y ensayos educativos que los demás para aprender y volver a aprender; que olvida más que casi todos los demás si no practica con frecuencia; que tiene dificultades para transferir lo que ha aprendido de un entorno a otro; y que rara vez sintetiza las habilidades adquiridas en varias experiencias diferentes para así poder participar de una forma práctica en una situación nueva. Entonces ,formulemos la pregunta: ¿cuáles son las características básicas de un programa educativo que permita a este alumno, una vez finalizada su formación escolar, alcanzar el máximo de su productividad, independencia y eficiencia dentro de sus posibilidades en toda una serie de entornos y actividades integradas?"

Vaig trobar molt encertada aquesta explicació per explicar les dificultats dels alumnes de menys autonomia.

I es la pregunta que es fa l’escola i jo mateixa m’he anat fent durant el Pràcticum I. De quina forma puc ajudar a aquests alumnes a que puguin arribar on jo vull que arribin. Quan no arriben es pot fer alguna cosa més per ells? Com es poden adaptar, simplificar les activitats per a que puguin anar seguint les classes? Com fer que l'aprenentatge sigui significatiu?

De fet la formació del CIATE, en la qual a més d’ensenyar-los diferents esports, i formes d'entrenament els hi ensenyen també català, matemàtiques, fisioteràpia disposa de 500 hores pràctiques. Dona molta importància a la pràctica, l’esport pot ajudar molt a persones que tenen dificultats d’atenció per exemple, que no podrien avançar amb activitats de llapis i paper. Una persona amb trastorn d'aprenenentatge greu que no pot llegir i escriure bé i que no pot ni encerclar les vocals en un exercici per millorar l'atenció amb anys de pràctica de l'esport es pot veure una millora que afecta al seu aprenentatge en llengua i matemàtiques.

Hi ha una activitat que es fa al CIATE perquè els hi demanen en el CEM Marbella que es enganxar cartells de campionats esportius que es fan allà, per a que vingui la gent. He acompanyat als alumnes amb menys autonomia dos vegades i penso que es molt positiu per a ells. Al principi no sabien ni que havien de dir quan entraven en una tenda o un bar i tenen dificultats de psicomotricitat, i vam anar al supermercat i el noi quan va anar a pagar tenia problemes per donar l’import però no els hem de protegir sinó ajudar-los perquè si els ajudes ells poden tenir prou autonomia per fer-ho ells o fer les coses amb una mica d’ajuda. No hi ha res millor per aprendre que aprendre-ho en un context real. 

En els tallers he intentat que vegin com són les fitxes de cerca de feina, com són les cartes que han d’enviar, que practiquin les preguntes o les activitats que es fan en les entrevistes individuals i de grup. Ha estat una orientació laboral el més dirigida a la pràctica possible.

Tal com diu Schank (2007), en l’entrevista al programa Redes “Crisis Educativa”: “ No hi ha una altra forma d’aprendre” “dir-li les coses a la gent no és una bona forma d’aprendre”

Acompliment de la planificació inicial

Per veure l'acompliment de la planificació inicial veurem el que s'havia de fer que recordem, era:

TALLER 1: El Currículum Vitae i la carta de presentació

Durada: 4 dies 

Tipus de Currículum Vitae

Confecció del Currículum Vitae en Word

La Carta de Presentació (per a què serveix)

Creació d’una carta de presentació en Word

Introducció del Currículum Vitae a Infojobs i Laboris.net (aportació d’un llistat de webs de recerca de feina)

Comentari: aquest taller va durar un dia i estava planificat per comptar amb ordinadors les dos últimes activitats no es van poder fer.

TALLER2: L’entrevista

Durada: 2 dies

L’entrevista

Tipus d’entrevista

Com afrontar una entrevista telefònica

Com són les entrevistes en grup

Simulació d’entrevistes a classe

Imatge personal per anar a l’entrevista

Comentari: es un taller que s'ha prolongat fins gairebè els últims dies de les pràctiques, va quedar pendent el com afrontar l'entrevista telefònica.

TALLER 3: Comunicació verbal i no verbal (aquest no sé si és massa complicat per a ells, si podria donar-los als que estan afectats per síndrome d’Asperger?)

Durada: 2 dies

Definició de Comunicació verbal i no verbal

Explicació de què volen dir els gestos en la comunicació no verbal

Explicació de la comunicació assertiva i pràctiques

Observacions entre alumnes

Comentari: Aquest taller ha estat inclòs amb els temes tractats els últims dies dintre de l’activitat per l’assignatura NTIC i només els hi he ensenyat el que és la comunicació no verbal mitjançant vídeos i també vaig inclou-re-la dintre del taller de l’entrevista. Els role-playings els he trobat massa difícils per als alumnes, uns perquè la maduresa no és la suficient i els altres perquè els hi sona com a xinès i el que sigui la classe voluntària segons com no ho volen fer, els hi va millor una classe més passiva segons com, com veure un vídeo o una presentació en PowerPoint. I la teoria també la he simplificada molt.

TALLER 4: Les xarxes socials i el món laboral (aquest no sé si el podem fer o no , o potser només fer Linkedin o ja veureu, com que s’ha d’estar molt pendent d’ells pressuposo que l’haurien d’autoritzar els pares)

Durada: 4 dies

Marca Personal

Com trobar feina a Google+, Linkedin, Twitter I Facebook

Pràctiques amb els alumnes

Introducció de perfils

Comentari Aquest taller va estar suprimit perquè no teníem ordinadors a classe i perquè era massa difícil per el nivell en general de la classe tant de lectura com d’aspiracions professionals i comprensió de vocabulari i motivació en general.

TALLER 5: Blogger, creació d’un Blog (Aquest també suposo que necessitarà autorització dels pares)

Durada: 2 dies

El nostre blog personal en el nostre currículum vitae

Creació d’un bloc a Blogger

Comentari: Aquest taller va estar suprimit perquè no teníem ordinadors a classe i perquè era massa difícil per el nivell en general de la classe tant de lectura com d’aspiracions professionals i comprensió de vocabulari i motivació en general.

TALLER 6: Taller d’atenció telefònica i recepció (aquest taller pot ser per qualsevol dels dos grups per millorar la seva autonomia i agafar “soltura” quan parlen amb els clients i recullen dades)

Durada: 2 dies

Explicació dels diversos tipus de clients i com els has de parlar

Simulació de trucades i agafar dades per part dels alumnes

Comentari: aquest taller s’ha acomplert en part perquè no he pogut incloure dintre del temari les vendes o les reclamacions per falta de temps i no li he pogut donar el primer taller i el segon taller només que a un dels grups.

TALLER 7: Taller d’autoestima e intel·ligència emocional

Durada: 1 dia

Realització de diversos exercicis per millorar l’autoconeixement personal, i treballar la intel·ligència emocional
Comentari: aquest taller ha estat acomplert i ha durat més d’un dia ja que els exercicis d’intel·ligència emocional i autoestima els he anat incloent en diversos dies però no he explicat res de teoria i queda pendent per al Pràcticum II dintre de l’espai d’un cop per setmana de seminaris

Al suprimir alguns tallers i haver d’adaptar d’altres i una mica veient les necessitats dels alumnes i les edats he inclòs el taller d’atocandidatura:

TALLER 8: L’AUTOCANDIDATURA

Durada: 1 dia

Què és l’autocandidatura?

Exemple de carta de presentació d’Autocandidatura

Webs de centres esportius per a presentar l’Autocandidatura

La cerca de feina mitjançant Facebook i Twitter

A qui em recorda el tutor del CIATE?

Aquest post és una curiositat, però té a veure amb l'observació del context, de la forma d'ensenyar dels professors, però forma més part de la meva vida interior i personal de la meva construcció de la realitat.

Fa molts anys, tants, que la professora dansa de la que explicaré això ja no em recorda quan em veu per al carrer. Es que el tutor és igual que ella en la forma d’ensenyar i en d’altres coses. Inclús si li dones alguna cosa a llegir que li agrada i l’interessa fa com una cara com si estigues menjant, llegeixen i mengen allò que els interessa.

El cas es que la meva professora és INEF, li agradava molt la Psicologia, va agafar una beca de la Caixa per anar a Estats Units però quan va anar fent el màster de Psicologia ella veia que anava triant les assignatures de dansa més que les de Psicologia i va estudiar per ser coreògrafa. Va fer Psicologia i dansa va dir ella. Quan vaig anar a la seva classe jo estava molt fascinada per la dansa contemporània i me la mirava així amb fascinació, a traves seu veia arbres, edificis, i tot de coses. De vegades li feia algun e-mail però no sempre em contestava. Té aquest estil d’ensenyar d’intervenir el menys possible, i fer que l’alumne vagi aprenent les coses per ell mateix. Només intervenen quan cal i si alguna cosa no va amb ells no diuen res.

Ella també em fascinava perquè era ballarina, però era també una dona de negocis, és una cosa que també he vist en el tutor, volen portar els seu negoci propi. Són les dos coses.

I aquesta era la curiositat, tampoc és massa important.