Educació especial i aprenentatge significatiu

Segons Brown (1989), en el seu llibre “Criteris de Funcionalitat” de la Fundació Catalana Síndrome de Down que defineix així la dificultat per aprendre habilitats per alumnes amb discapacitat:

 “Un alumno sin discapacidades puede aprender una habilidad como resultado de lo que le enseñan en matemáticas, otra en lectura y una tercera en lengua. Entonces es capaz de sintetizar y aplicar estas habilidades diferentes a la hora de comprar en una tienda del barrio. Es raro que un alumno con discapacidades intelectuales importantes sea capaz de sintetizar habilidades aprendidas en tres contextos diferentes y aplicarlas de una forma práctica en un cuarto contexto. Esta dificultad hace necesaria que se le proporcione una educación directa en entornos y actividades que requieren una síntesis inherente. Dicho de otra manera, las numerosas habilidades sociales, matemáticas o de dinero, de lectura, de lenguaje, motrices, de seguridad vial y otras necesarias para ir a comprar, se han de enseñar comprando de verdad.

En resumen, imaginemos alguien capaz de aprender, pero no tanto como el 99% de sus compañeros de la misma edad cronológica, que necesita más tiempo y ensayos educativos que los demás para aprender y volver a aprender; que olvida más que casi todos los demás si no practica con frecuencia; que tiene dificultades para transferir lo que ha aprendido de un entorno a otro; y que rara vez sintetiza las habilidades adquiridas en varias experiencias diferentes para así poder participar de una forma práctica en una situación nueva. Entonces ,formulemos la pregunta: ¿cuáles son las características básicas de un programa educativo que permita a este alumno, una vez finalizada su formación escolar, alcanzar el máximo de su productividad, independencia y eficiencia dentro de sus posibilidades en toda una serie de entornos y actividades integradas?"

Vaig trobar molt encertada aquesta explicació per explicar les dificultats dels alumnes de menys autonomia.

I es la pregunta que es fa l’escola i jo mateixa m’he anat fent durant el Pràcticum I. De quina forma puc ajudar a aquests alumnes a que puguin arribar on jo vull que arribin. Quan no arriben es pot fer alguna cosa més per ells? Com es poden adaptar, simplificar les activitats per a que puguin anar seguint les classes? Com fer que l'aprenentatge sigui significatiu?

De fet la formació del CIATE, en la qual a més d’ensenyar-los diferents esports, i formes d'entrenament els hi ensenyen també català, matemàtiques, fisioteràpia disposa de 500 hores pràctiques. Dona molta importància a la pràctica, l’esport pot ajudar molt a persones que tenen dificultats d’atenció per exemple, que no podrien avançar amb activitats de llapis i paper. Una persona amb trastorn d'aprenenentatge greu que no pot llegir i escriure bé i que no pot ni encerclar les vocals en un exercici per millorar l'atenció amb anys de pràctica de l'esport es pot veure una millora que afecta al seu aprenentatge en llengua i matemàtiques.

Hi ha una activitat que es fa al CIATE perquè els hi demanen en el CEM Marbella que es enganxar cartells de campionats esportius que es fan allà, per a que vingui la gent. He acompanyat als alumnes amb menys autonomia dos vegades i penso que es molt positiu per a ells. Al principi no sabien ni que havien de dir quan entraven en una tenda o un bar i tenen dificultats de psicomotricitat, i vam anar al supermercat i el noi quan va anar a pagar tenia problemes per donar l’import però no els hem de protegir sinó ajudar-los perquè si els ajudes ells poden tenir prou autonomia per fer-ho ells o fer les coses amb una mica d’ajuda. No hi ha res millor per aprendre que aprendre-ho en un context real. 

En els tallers he intentat que vegin com són les fitxes de cerca de feina, com són les cartes que han d’enviar, que practiquin les preguntes o les activitats que es fan en les entrevistes individuals i de grup. Ha estat una orientació laboral el més dirigida a la pràctica possible.

Tal com diu Schank (2007), en l’entrevista al programa Redes “Crisis Educativa”: “ No hi ha una altra forma d’aprendre” “dir-li les coses a la gent no és una bona forma d’aprendre”