Aquest post és una curiositat, però té a veure amb l'observació del context, de la forma d'ensenyar dels professors, però forma més part de la meva vida interior i personal de la meva construcció de la realitat.
Fa molts anys, tants, que la professora dansa de
la que explicaré això ja no em recorda quan em veu per al carrer. Es que el
tutor és igual que ella en la forma d’ensenyar i en d’altres coses. Inclús si
li dones alguna cosa a llegir que li agrada i l’interessa fa com una cara com
si estigues menjant, llegeixen i mengen allò que els interessa.
El cas es que la meva professora és INEF, li
agradava molt la Psicologia, va agafar una beca de la Caixa per anar a Estats
Units però quan va anar fent el màster de Psicologia ella veia que anava triant
les assignatures de dansa més que les de Psicologia i va estudiar per ser coreògrafa.
Va fer Psicologia i dansa va dir ella. Quan vaig anar a la seva classe jo
estava molt fascinada per la dansa contemporània i me la mirava així amb
fascinació, a traves seu veia arbres, edificis, i tot de coses. De vegades li
feia algun e-mail però no sempre em contestava. Té aquest estil d’ensenyar d’intervenir
el menys possible, i fer que l’alumne vagi aprenent les coses per ell mateix. Només
intervenen quan cal i si alguna cosa no va amb ells no diuen res.
Ella també em fascinava perquè era ballarina,
però era també una dona de negocis, és una cosa que també he vist en el tutor,
volen portar els seu negoci propi. Són les dos coses.
I aquesta era la curiositat, tampoc és massa
important.

No hay comentarios:
Publicar un comentario