Taller 4 primera part: Atenció telefònica

A partir d’ara vaig decidir, veient la motivació dels alumnes que era més aviat baixa, uns perquè no entenien massa el que s’estava fent, hi ha problemes d’abstracció en el cas del tutor 2 (no poden fer comparacions, generalitzar, els hi costa començar molt) i als altres perquè dubten tota l’estona i no saben per on començar i els has de “picar” i fer preguntes obertes i estar per ells. Encara que el grup del tutor1 van saber fer bé en grup la dinàmica de la NASA per exemple i sols, en general has d’estar per ells per a que et vagin fent les preguntes en el cas de dinàmiques que necessiten posar-se en el lloc d’algú o pensar que passaria en cada cas i argumentar-ho com a la dinàmica del boig del pont de no fer directament el taller d’autoestima e intel·ligència emocional però anar-los posant dintre del taller d’atenció telefònica i sense explicar res de teoria determinats exercicis d’intel·ligència emocional.

Comparteixo el material que vaig fer per l’atenció telefònica. Molt simplificat, amb lletra gran, coses molt concretes i a l’última fulla els hi poso una activitat simplificada també, perquè els hi trec preguntes, els hi canvio el vocabulari perquè no llegeixen massa i els hi falten coneixements del llibre: “Cuentos y relatos para educar la inteligencia emocional” d’Alfonso Barreto.

https://drive.google.com/file/d/0B2IE5DHEKAUwdnNSbGhvamZvQXc/edit?usp=sharing

El primer dia només li vaig poder fer aquest taller al grup del tutor 2 i alguns del tutor 1 els que no van anar a pista, i va anar bé. Encara que els nivells són molt diferents en aquest grup hi ha persones que tenen un trastorn d’aprenentatge greu que potser de l’activitat només et contestaran una o dos preguntes i hi ha persones que poden escriure més línies que el problema que poden tenir és la inseguretat i que poden fer debat. La taula va quedar així: algunes persones que no entenien gairebé res i no podien fer debat, dos persones fent debat a l’altra banda soles sense mi i bueno, ho vaig considerar positiu dintre de la dificultat que té per ells l’activitat.

Em va sobtar per exemple que a la pregunta de com creus que afecta a les persones pujar de nivell de vida, si els hi preguntaves com serien ells si tinguessin més diners em van dir que serien millors persones.

Un alumne em va sorprendre dient que si puges de nivell de vida seria un dictador inflexible. Aquest alumne que no és d’aquest grup però té la novia en aquest i el vaig deixar per un dia (era el dia abans de rebre les notes, en exàmens…). Encara que vaig pensar que potser feia broma amb mi perquè sovint es munta uns monts pseudofantàstics bastant divertits. Però es veu normalment de forma negativa quan pensa en ell mateix. Parlant d’altres coses, és l’únic alumne de la classe que crec que s’ha enterat del que era una “persona proactiva” i m’ho ha sabut explicar i és difícil. Dona sorpreses.

Un altre alumne, que té Síndrome d’Asperger i està normalment molt insegur em va donar una resposta que em va agradar, va dir que els canvis en la teva vida, el fer-se ric, fan com una reacció al cervell que fan que et comportis de diferent forma. Però també em va dir que seria millor persona si fos ric.