jueves, 1 de mayo de 2014

Taller 3: l'Entrevista en grup




En aquestes dates el ritme del curs s'intensifica, els alumnes tenen exàmens. I mentre uns estaven fent exàmens he anat passant entrevistes individuals i alguns dies, quan l'aula no estava disponible, dinàmiques de grup de les que posen en les entrevistes en grup.
Em feia especial gracia posar-los la dinàmica del “cas Fele” (el boig del pont li dic jo) perquè era la que em van passar a mi a la feina que estic ara a les tardes. No vaig passar entrevista personal.
Les entrevistes en grup són utilitzades per a les empreses i es complementen normalment amb una entrevista personal desprès.
Mitjançant la dinàmica de grup el psicòleg o el reclutador, no tots són psicòlegs, hi ha molts amb màster de recursos humans, pot ser perfectament advocat i no un psicòleg.
A les dinàmiques de grup podem observar com el candidat es desenvolupa dintre d’un grup, si sap treballar amb grup, si lidera el debat, si té iniciativa i dona suggeriments si sap escoltar...
El Dossier que adjunto a la Webliografia ho explica amb uns quadres molt interessants.
El passar el “Cas Fele” va ser una mica com un fracàs perquè es veu que als alumnes més grans ja els hi havien passat els educadors a l’escola suposo que en algunes convivències vaig imaginar i llavors no el volien fer. No tenia més material, així que només el van passar tres persones del grup A  que es el del tutor 1 i del tutor 2 un sol alumne. Aquell dia vaig quedar bastant malament amb el tutor 1 perquè volia que li passes les entrevistes als alumnes a la pista i els anés agafant però jo no estava massa d’acord, a més els dies de l’entrevista volia que les passes ràpides i tal, i jo no vaig ràpida i anava prenent com uns apunts de cada alumne (el que havia observat i si havien fet voluntariats relacionats amb l’entrevista, les experiències que tenien). Alguns alumnes es posen molt nerviosos. Hi ha coses que són dures per mi i per ells. En exàmens, que estan tots histèrics i tu vas i poses una entrevista i encara els poses més nerviosos. A més sóc molt prudent en agafar-los, no els hi conexo els canvis i em deixo afectar, però se’n aprèn, cada cop els vaig coneixent més.
Una altra cosa que he de millorar de cara al Pràcticum II i ara mateix, és la presentació de les meves activitats. En el sentit de què els hi poso la feina però no els hi parlo del que anem a fer de vegades, i he d’explicar cada cosa que faig, encara que té la seva contrapartida, i es que a la que comences explicar comencen a posar objeccions per no fer-ho, no entenen perquè ho han de fer.
No entenien que estaven passant una dinàmica de grup de les que es passen per entrar a treballar a una feina i prefereixen mirar vídeos en un mòbil o no entenen perquè els hi faig determinades preguntes en l’entrevista personal, alguna m’ha dit que a ella no li havien preguntat aquestes coses mai. I això que les faig més aviat curtes les entrevistes. Però tant se val, és positiu per a ells, s’espavilen i aprenen a argumentar i a explicar amb exemples el que han fet.

Els hi vaig passar dos dinàmiques de grup sense rol definit una amb una resposta correcta i l'altre sense resposta correcte:

NASA 
“Ustedes pertenecen a un grupo de cosmonautas. En un viaje individual 
tenían el encargo de encontrarse con la nave nodriza en la superficie iluminada 
de la Luna. A causa de dificultades técnicas, su nave espacial tuvo que alunizar 
a 300km de la nave nodriza. Durante el alunizaje se ha destruido gran parte del 
equipo de a bordo. Su supervivencia depende de que consigan llegar a pie a la 
nave nodriza. Solo pueden llevarse con ustedes lo más imprescindible para 
superar esa distancia. Más abajo se especifica los 15 elementos que se han 
salvado. Su labor consiste en hacer una clasificación de los objetos 
enumerados que sean más o menos importantes para que su tripulación se los 
lleve consigo. El 1 seré el mas importante y el 15 el menos.” 
‐ 1 caja de cerillas 
‐ 20m de cuerda 
‐ 1 hornillo portátil 
‐ 1 lata de leche en polvo 
‐ 1 brújula magnética 
‐ Cartuchos de señales 
‐ 1 receptor y emisor de FM 
‐ 1 bote neumático con botellas de CO2 

‐ 1 lata de alimento concentrado 
‐ 30m de seda de paracaídas
‐ 2 pistolas
‐ 2 bombonas de oxigeno de 50l
‐ 20 litros de agua
‐ 1 maletín de primeros auxilios
‐ 1 mapa estelar (constelación lunar)
Orden lógico de respuesta:
1- Oxígeno: necesario para respirar
2- Agua: necesaria para las perdidas de liquido del cuerpo y su
mantenimiento
3- Mapa estelar: medio de orientación fundamental
4- Concentrado alimenticio: necesario para la subsistencia
5- Radio: para realizar llamadas de socorro a la nave nodriza
6- Cuerda de nailon: para vendar y trepar
7- Maletín de primeros auxilios: para posibles heridas
8- Seda de paracaídas: protege contra los rayos solares
9- Bote neumático: contiene el CO2 que se puede usar para propulsar.
10- Cartuchos de señales: llamadas de socorro cuando se este cerca de la
nave nodriza
11- Pistolas: podrían servir como autopropulsión
12- Leche en polvo: gastaría mucha agua teniendo el alimento concentrado
13- Hornillo: poco útil, solo para iluminar el lado oscuro de la Luna
14- Brújula Magnética: en la Luna no funciona
15- Caja de cerillas: no funcionan.


Listado de responsabilidad Cas Fele
"Una mujer joven y casada, se siente desatendida por su marido ya que 
este trabaja durante muchas horas en el trabajo, y tiene mucha falta de afecto. 
Un día en el que su marido está de viaje, va a casa de otro hombre y se 
acuesta con él, la casa de este hombre, su amante, está al otro lado del río. 
Por la mañana muy temprano, la mujer quiere volver a casa antes que su 
marido. Para poder hacerlo, tiene que cruzar un puente, pero al principio de 
este hay un loco que no la deja pasar, puesto que si lo hace dice que la matará 
con un cuchillo que tiene en las manos. La mujer, recurre al barquero que se 
dedica a pasar con su barca a las personas de una orilla a otra. Cuando está 
en la barca, el barquero le pide el dinero, y ésta le dice que no lleva nada, que 
por favor la cruce y luego se lo paga, que hay un loco en el puente. El barquero 
le dice no, que o le da el dinero por adelantado o nada. Entonces se dirige a 
casa de un amigo que vive en esa orilla del río, y que lo es desde hace 
muchos años, y está enamorado platónicamente de ella, y cuando la mujer le 
cuenta su problema, el supuesto amigo le niega la ayuda y el dinero porque 
dice estar decepcionado. Por último recurre al amante, el cual sin más le niega 
la ayuda y no le deja dinero. La mujer desesperada cruza el río y el loco la 
mata. 
¿Cuál de los personajes tiene más culpa de la muerte de la mujer?







1 comentario:

  1. Hola Eva,

    Moltes gràcies per la descripció tan detallada de les activitats plantejades. També agraeixo la reflexió que realitzes sobre la teva actuació.

    Una abraçada

    ResponderEliminar