Per al
Pràcticum I, he triat la intervenció socioeducativa i comunitària entre altres
coses perquè tenia com una espina clavada pendent de la carrera de Psicologia.
Havia vist un Pràcticum que no vaig poder sol·licitar ( que potser no
m'haguessin donat per nota) però que era en un centre de malalts mentals
d'intervenció social, una de les especialitats de Psicologia que jo havia
cursat que l'havia vist molt adient per a mi. Feien orientació laboral,
ensenyaven com era la web del SOC de
la Generalitat (jo havia atès trucades de SOC informació i SOC renovació com
agent del 012 dintre de les tasques que he realitzat en la campanya i coneixo
la web, les preguntes freqüents, Portal de Feina Activa) i m'havia
agradat i jo treballava de matins i per horaris ni tant sols podia optar a
fer-lo.
Ara he
tingut l'oportunitat de realitzar un Pràcticum semblant en una escola
d'educació especial, la LEXIA, però des de la perspectiva de ser Psicopedagoga
ja no Psicòloga però amb ulls de Psicòloga Clínica i amb tot els coneixements
que he anat assimilant de Psicòloga d'Empresa dintre dels diferents cursos que
he anat fent, el propi Pràcticum I que vaig fer de Psicologia que es tractava
de la variable: “Inseguretat Laboral" dintre les empreses i l'any i mig
que porto a Twitter jugant a que sóc orientadora laboral encara que no hagi
creat un negoci personal i en el que he entrat en contacte amb els materials i
post de tots els orientadors laborals, persones vinculades al món dels recursos
humans i selecció de personal i també escrivint els meus propis post dintre del
meu blog d'Orientació Laboral i Psicopedagogia que he inclòs en aquest blog de
pràctiques.
En el
futur, quan tingui una mica més d'experiència, espero poder muntar el meu propi
negoci propi que potser no serà només d'orientació laboral. Ara està tot molt "en
el aire".
En el Pràcticum I principalment s'han tractat temes d'Educació per a la
inserció social i Actualització laboral i professional i en el Pràcticum II
m'agradaria obrir-me al context familiar, l'Educació Familiar encara que sigui
des de un blog de recursos per a les mares, ja que treballo de tardes i els
horaris són complicats de quadrar.
Les tasques que he realitzat són:
Tasques de recerca d'informació bé llegint llibres relacionats, bé parlant amb
els diferents professionals que treballen al centre per poder contextualitzar i
descriure el centre.
Tasques de fonamentació, que permeten un estudi teòric de les problemàtiques
que es tracten dintre el centre, llegint bibliografia relacionada, formant-me
en cursos de Tea Ediciones i de la Fundació CADAH, ja que em trobava que en
l'escola d'educació especial hi havia persones amb diferents problemàtiques:
autisme, TDAH, dislèxia i vaig pensar que també serien interessants per la meva
promoció professional i m'ajudarien en la meva pròpia transició professional.
Tasques d'observació i anàlisis de processos d'intenció de la tutora en les
diferents visites que he realitzat per veure-la i en les quals m'ha explicat la
feina que fa, els recursos que utilitza, com són les classes.
Tasques de disseny, recerca i implementació: he dissenyat diversos tallers
d'Orientació Laboral i Formació ocupacional que he anat impartint en el CIATE i
apunts i exercicis relacionats, he creat material específic per a desenvolupar
els tallers i una planificació de tallers relativa a l'educació per a la
inserció.
El meu
Pràcticum crea un context no formal en el qual l'educació transcendeix a
l'escola tal com diu la Dra. Elena Martín en el video recomanat per l'assignatura: Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica, però està dintre de l'escola LEXIA
però en un context "informal" en una classe d'un Poliesportiu, no és
l'escola pròpiament dita. Es complicat dir si és formal o informal però per a
mi és informal per les funcions que he realitzat.
En el disseny de les meves intervencions dintre del Pràcticum I he
seguit una orientació constructivista (Moreneo i Solé, 1996), i he intentat establir un context de
col·laboració entre professionals dintre del context no formal. El CIATE és com
una empresa familiar, els professors treballen de forma col·laborat iva de
forma natural i he volgut entrar en la seva dinàmica dintre de les meves possibilitats.
Més d’una vegada m’he trobat que hi ha com una mena de xoc entre dos móns ben
diferents i que no s’entén bé que vull fer o el que faig i que no m’explico
massa bé en ocasions. En quant a lo laboral el món d’empresa és diferent, més
educat, més traicioner depèn d’on estiguis, vaig entrar desconfiant al principi,
però el món dels esportistes pot ser així però en general, el món de l’esport i
el dels mestres en general, és més tolerant, més obert mentalment, i es valoren
qualitats diferents.
Dintre del CIATE, hem anat compartint coneixements dintre la
dinàmica d’interacció social, he mostrat interès per la feina i així se m’han
anat explicant diferents coses sobre l’alumnat i he compartit amb el tutor1 del
CIATE, que és la meva persona de referència allà, totes les coses que pensava
que podrien servir-li en quant a classe, així com totes les idees que pensava
que podien funcionar i ser bones per als alumnes i tota la informació que els
alumnes m’anaven donant que creia que podia interessar-li perquè sé com és d’important,
perquè jo he estat alumne també per al tutor el conèixer el que els hi passa
als seus alumnes, pots ajudar al alumne que se t’obre i t’explica quines són
les seves dificultats. No pots treballar amb algú que t’evita o se’t tanca. He
tingut la sort de tenir aquesta persona dintre el CIATE amb mentalitat oberta i
tolerant per a escoltar.
Respecte a les meves dificultats en el Pràcticum I, he tingut el fet
de desconeixement al principi de què li passava a cada alumne, entres a finals
de curs gairebé i no coneixes l’alumnat, la inexperiència (no tinc experiència
com a tallerista ni com a mestre i no he sabut calibrar bé les temporitzacions
de les activitats, el nivell de dificultat, desconeixia els interessos dels
alumnes), la meva inseguretat pròpia de la meva timidesa.
En quant al Pràcticum II, al ja conèixer la dinàmica del CIATE i
que és una mica caòtic en quant al nombre de projectes, canvi de dies,
diferents activitats, m’he proposat de dur una agenda amb les activitats, per
saber en cada moment que és el que es farà i aclarir una mica més la temporització
de les meves classes, preparar el material durant l’estiu, no uns dies abans
(ja que l’alumne nota que algunes classes estan mal preparades) i establir un
sistema diferent d’intervenció.
El que he demanat ha estat en comptes d’anar dos dies per setmana
fer dos dies però que un sigui, el que se m’ha dit des d’allà és que faci
seminaris, cada setmana un de diferent en els quals tocaré diferents temes que
no tenen perquè ser d’orientació laboral (encara que sí que els hi passaré
diverses pel·lícules relacionades amb el món laboral) i en ocasions provarem
altres tècniques per millorar l’autocontrol i l’atenció com la meditació
(voldria que provessin una sessió de Mindfulness, una de Ioga Nidra, una
meditació de OSHO, introduir meditacions de 10 minuts en alguna part del
seminari senzilles o una visualització) que constituïssin nous recursos per a l’alumnat
complementaris amb el món de l’esport i si poden aguantar-ho per maduresa i
nivell d’atenció alguns documentals sobre TDAH i el Síndrome d’Asperger. L’altre
dia pot servir per fer activitats de suport com ara el Taller del mòbil que fan
a la Sedeta a Gràcia en el que els alumnes ensenyen als avis amb suport dels
professors i per fer el seguiment i el diagnòstic d’empleabilitat d’alguns
alumnes amb els quals tinc bona relació, que poden ser quatre o cinc i fer un
informe de cadascun que entregaré al tutor de l’escola o treballar en el blog de
recursos per a les mares, que pot ser també per als professors de recursos de
TDAH, i Autisme en el qual també hi penjaré articles interessants i linkarà a
diverses Webs d’interès per a obrir-me en el context família i acompanyament a
les famílies.
